Basant-se en les anàlisis d'ADN, els llops avantpassats dels gossos moderns se separaren de la resta de llops fa uns cent mil anys, i els gossos foren domesticats d'aquests llops grisos fa uns quinze mil anys.
Aquesta data significaria que els gossos foren la primera espècie a ser
domesticada pels humans. Les proves apunten a què els gossos foren
domesticats per primer cop a l'est d'Àsia, possiblement a la Xina i algunes de les cultures que arribaren a Nord-amèrica s'endugueren gossos des d'Àsia.
 |
Mosaic romà mostrant un gos amb collar
|
La relació entre els humans i els gossos es remunta al passat llunyà.
Les proves arqueològiques i genètiques coincideixen en indicar que la domesticació tingué lloc a finals del Paleolític superior, a prop del límit Plistocè/Holocè, fa entre 17.000 i 14.000 anys. Ni la morfologia d'ossos fòssils,
ni les anàlisis genètiques de les poblacions de gossos i llops antigues
i actuals, han estat capaces fins ara de determinar amb certesa si tots
els gossos són el producte d'una única domesticació, o si foren
domesticats de manera independent en més d'un lloc. Els gossos domèstics
podrien haver-se aparellat amb poblacions locals de llops salvatges en
diverses ocasions (un procés que en genètica es coneix com a introgressió).
Els gossos podrien haver estat domesticats per mitjà de diversos
processos; podrien tenir l'origen en la cria de cadells de llop des de
petits, fàcilment socialitzables
i que, després d'algunes generacions de reproduir-se entre ells,
haurien donat peu a la varietat domèstica. Alternativament, els gossos
podrien ser els descendents de llops menys propensos a fugir dels
humans; aquesta tendència socialitzadora s'hauria anat amplificant al
llarg de les generacions fins a arribar a un estat de domesticació
completa.
Els ossos de gos més antics coneguts, dos cranis de Rússia i una mandíbula d'Alemanya, daten d'entre fa 13.000 i 17.000 anys. El seu avantpassat més probable és el gran llop holàrtic septentrional,
Canis lupus lupus. Restes de gossos més petits de dipòsits en coves del Mesolític (Natufià) al Pròxim Orient, que daten de fa uns 12.000 anys, han estat interpretats com a descendents d'un llop del sud-oest d'Àsia més gràcil,
Canis lupus arabs. L'art rupestre i restes d'esquelets indiquen que, fa uns 14.000 anys, els gossos s'estenien des del nord d'Àfrica, a través d'Euràsia i fins a Nord-amèrica. Les restes de gossos enterrats al cementiri mesolític de Sværdborg (Dinamarca) suggereixen que a l'antiga Europa els gossos eren companys estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada